Va morir un dia de desembre al carrer
Un dia d’aquest mes de desembre del 2009, va morir al carrer un home que vivia al carrer. I quasi ningú es va fer ressò de la notícia. Fins aquí tot normal. La mort d’un home sol al carrer ja fa temps que ha deixat de ser notícia en una gran ciutat com és Barcelona. El que resulta greu en aquest cas és que aquest home no hauria d’haver mort al carrer.
El Xavier, imaginem-nos que aquest era el seu nom, tenia la malaltia de Corea de Huntington, també coneguda com a “ball de Sant Vito”. És una malaltia neurodegenerativa i que condueix inevitablement a la mort. Tots ho sabíem, però el Xavier era al carrer.
La Puri i jo el vam veure per primera vegada el febrer del 2009, però ¡vés a saber des de quan el Xavier es passejava pels carrers!
Tots vam fer el que havíem de fer.
Des del primer dia, la Puri i jo vam denunciar la situació al Miquel, el nostre coordinador:
- El Xavier és un malalt; pensem que no ha d’estar al carrer.
El Miquel també va obrar com calia. Es va posar en contacte amb els companys del SIS per informar-los-en i informar-se’n: el professional encarregat del seguiment del Xavier ja coneixia la situació i estava fent el que havia de fer per aconseguir que la persona que judicialment tenia la tutela del Xavier fos declarada no idònia i se’n nomenés una altra.