Empreses que donen sostre

Diomar té 55 anys, algunes cicatrius encara visibles de quan es va llançar al metro i ganes de seguir endavant. Ja no li és igual. “Per primera vegada estic en una pensió”, explica.

Amb 15 anys va entrar a treballar en el servei domèstic d’una família amb diners. Amb una jornada de fins a 12 hores “tenia per al menjar, l’habitació, per rentar la roba…”. Va passar per diverses cases, sempre sense contracte. Ara cobra una pensió no contributiva d’uns 400 euros.

“Per un sostre, per no estar amb la motxilla d’aquí cap allà, fas qualsevol cosa, comets errors”, afirma. I recorda com, en el seu pas per diverses habitacions llogades, els amos de les cases mantenien relacions sexuals amb ella en canvi de no pujar-li el lloguer.

Diomar ha viscut en habitacions rellogades, a cases d’amics, caixers automàtics i parcs. Fa vuit anys va voler acabar amb tot i es va llançar al metro. Va estar quatre mesos hospitalitzada.

“Ara, amb els diners que em donen, estic intentant estalviar per poder llogar un pis i compartir-lo.” De moment viu a la pensió i està contenta. “M’agrada posar-me la meva música baixeta i, quan entro, ja no surto”, diu.

Dones que han viscut al carrer o que hi viuen. Dones que donen suport a dones . Dones soles. Dones en companyia. Dones fortes. Dones fràgils.

El 12,3% de les persones sense llar a Barcelona són dones. El percentatge pot semblar petit, però darrere amaga una realitat particular i invisible de l’exclusió social. Les dones sense llar estan en una situació de major desprotecció i vulnerabilitat i presenten una incidència de malaltia mental més elevada que els homes.
Les dones sense llar a Barcelona, en xifres

1. El 12,3% de les persones sense llar a Barcelona són dones. A l’Estat espanyol, l’Institut Nacional d’Estadística parlava del 17,3% al 2005.

2. Tot i haver menys dones en situació de sense llar, les que arriben a la xarxa d’atenció de sense sostre tenen una salut física i mental pitjor que els homes.

3. Més de la meitat tenen entre 31 i 50 anys. El 21% entre 51 i 60, i el 10% entre 18 i 30 anys, segons les dades del recent informe ‘Les persones en situació de sense llar a Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària’.

4. Percentualment, hi ha més dones que homes allotjades a la xarxa de centres o residències per a gent sense llar.

5. La mitjana de temps al carrer, en general, és de 2 anys. El 69,3% de les dones porten més d’un any al carrer; el 30,4% porta menys de 6 mesos.

6. Pèrdua de recursos, maltractaments, malalties mentals, addiccions… són les causes de l’arribada de les dones al carrer.

7. Moltes de les persones sense llar pateixen una malaltia mental. L’any passat, l’únic equip de psiquiatres de carrer a Barcelona va atendre 205 persones, el 23% dones. En general, les dones presenten els casos més greus.

8. La majoria dels recursos existents a Barcelona per a persones sense llar s’adrecen tant a homes com dones. Segons la cap de servei del programa de persones vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona, Carme Fortea, tot i haver alguns recursos específics, la tendència és oferir equipaments generals amb activitats concretes que incorporen la perspectiva de gènere.