Empreses que donen sostre

Jean Luc Figueras és el xef del restaurant Blanc de l’Hotel Mandarin. Mengem a 4 mans és el seu projecte solidari on part dels beneficis obtinguts es destinen al menjador de la llar Pere Barnés de la Fundació Arrels.

Qui millor que ell mateix per explicar-nos aquesta iniciativa que neix amb una doble intenció. D’una banda convertir aquestes reunions en un entorn de debat sobre temes gastronòmics, de l’altra contribuir a millorar les condicions de vida de les persones sense sostre.

Arrels Fundació agraeix a Jean Luc Figueras, al Restaurant Blanc i a l’Hotel Mandarin aquesta iniciativa solidària que ajuda a les persones en situació d’exclusió social i col.labora amb el nostre objectiu, POSAR SOSTRE A BARCELONA.

L’any passat va publicar Miguel, 15 años en la calle, un còmic autobiogràfic sobre la seva experiència de viure quinze anys al carrer i pel que acaba de rebre al Saló del Còmic de Barcelona el Premi del Públic a la Millor Obra d’Autor Espanyol 2010. Ara, el Miquel Fuster presenta un segon volum, Llorarás donde nadie te vea, publicat per l’editorial Glenat i en el qual els traços i vinyetes transpiren de nou la realitat de la indigència.

Aquests dies has participat en la 29a edició del Saló del Còmic de Barcelona, on t’han atorgat el Premi del Públic a la Millor Obra d’Autor Espanyol 2010. Volíem felicitar-te i preguntar-te com has rebut aquest guardó.
El premi l’he dedicat als indigents que estan intentant sortir del carrer i que encara segueixen en ell. Aquest reconeixement té importància perquè amb ell la gent pot saber que un treball que ha fet un indigent ha estat reconegut, i perquè es parla de la indigència. A nivell personal, m’alegra veure que la gent ha sabut entendre el que he explicat.

Al 2010 vas publicar Miguel, 15 años en la calle i ara presentes una segona part de les teves experiències al carrer. Quin és el missatge fonamental que vols transmetre?
Al primer volum és la sorpresa de trobar-me al carrer. Explico el que em va succeint, que encara no em faig a la idea de ser allà, i recordo el passat i el que he perdut. En el segon explico la vida al carrer, assumint la meva situació d’indigent i que si em recupero no tornaré a ser igual perquè en un moment del camí he caigut pel precipici i, encara que et recuperis, aquell temps no es recupera. El calendari no accepta suborns.
Leer más →

La repercussió mediàtica del còmic de Miquel Fuster, Miguel 15 años en la calle, que porta ja a les llibreries des de mitjans d’abril, ha sorprès tant a l’autor com a la pròpia editorial Glénat. Aquest ha estat un mes d’entrevistes, rodes de premsa i aparicions als diaris, televisions i ràdios.

Hem parlat amb el Fèlix Sabaté, editor en cap de Glénat, i ens ha explicat  com va conèixer la història del Miquel Fuster, quins considera els relats més rellevants, la repercussió mediàtica que ha tingut la novel·la gràfica i la seva visió particular de la qualitat del còmic.

Com vas conèixer la història del Miquel Fuster?

Com va conèixer la història by Arrels Fundació

Quina va ser la teva reacció al veure la seva feina?

Primera reacció al conèixer la història del Miquel by Arrels Fundació

Què t’agrada més d’aquesta novel.la gràfica tan mediàtica?

Qualitat de la feina del Miquel by Arrels Fundació

Quin creus que és el relat més rellevant de tota la història?

Relats rellevants by Arrels Fundació

Quina ha estat la repercussió mediàtica del còmic?

Repercussió mediàtica by Arrels Fundació

Quin creus que pot ser el futur de l’obra del Miquel?

Futur del Miquel. Futures edicions by Arrels Fundació

Diomar té 55 anys, algunes cicatrius encara visibles de quan es va llançar al metro i ganes de seguir endavant. Ja no li és igual. “Per primera vegada estic en una pensió”, explica.

Amb 15 anys va entrar a treballar en el servei domèstic d’una família amb diners. Amb una jornada de fins a 12 hores “tenia per al menjar, l’habitació, per rentar la roba…”. Va passar per diverses cases, sempre sense contracte. Ara cobra una pensió no contributiva d’uns 400 euros.

“Per un sostre, per no estar amb la motxilla d’aquí cap allà, fas qualsevol cosa, comets errors”, afirma. I recorda com, en el seu pas per diverses habitacions llogades, els amos de les cases mantenien relacions sexuals amb ella en canvi de no pujar-li el lloguer.

Diomar ha viscut en habitacions rellogades, a cases d’amics, caixers automàtics i parcs. Fa vuit anys va voler acabar amb tot i es va llançar al metro. Va estar quatre mesos hospitalitzada.

“Ara, amb els diners que em donen, estic intentant estalviar per poder llogar un pis i compartir-lo.” De moment viu a la pensió i està contenta. “M’agrada posar-me la meva música baixeta i, quan entro, ja no surto”, diu.

Des de fa més de 50 anys el lema de l’empresa Levi Strauss és “ Beneficis amb principis i amb ètica”, és per això que busca periòdicament reinvertir una part dels seus guanys a la societat i així obtenir un benefici per a tots.

A més de les aportacions econòmiques per part de l’empresa, Levi  Strauss promou les accions de voluntariat entre els seus empleats i fomenta qualsevol col·laboració dels seus treballadors amb entitats socials. Per exemple, els empleats de l’empresa tenen la disponibilitat d’hores laborables per a dedicar a tasques de voluntariat, l’empresa ofereix assessorament en temes de col·laboració,ajuda a nivell tècnic, logístic….

En aquesta ocasió el destinatari de la iniciativa solidària de l’empresa i treballadors  de Levi’s  ha estat Arrels Fundació.

Com aquesta aportació econòmica surt una mica de l’estàndard perquè una part és de l’empresa i un altre dels empleats, hem volgut parlar amb la Sònia Espí i la Begoña Baños, integrants de l’equip de voluntariat de Levi’s, per preguntar com han portat a terme aquesta iniciativa i en què consisteix aquest voluntariat a la seva empresa:

Quina part de la vostra col·laboració amb Arrels és iniciativa dels empleats de Levi’s i quina part de l’empresa?

Sònia:Aquesta aportació que hem fet ha estat la meitat per part de l’empresa i la meitat per part de tots els nostres companys. Els fons recaptats per l’equip de voluntariat són el fruit de diferents accions fetes entre els treballadors de l’empresa com la venda de la loteria de Nadal, compra i venda d’esmorzars entre companys, gestions que fem per a l’empresa i ens les paga…

En què consisteix el voluntariat que feu a l’empresa?

Begoña: A l’empresa tenim un equip de voluntariat, format per unes 12 persones, que postulem el voluntariat entre tots els nostres companys. Durant tot l’any fem diferents accions per recaptar fons que posteriorment donem a diferents entitats, a més de fomentar el voluntariat entre tots els empleats de l’empresa fent recollida d’aliments, de joguines, col·laboracions puntuals…

Leer más →

Durant molt de temps, Salvador, Driss i Luis han viscut situacions difícils que els han portat a viure al carrer, a pensions i a altres recursos d’habitatge. Ara fa uns anys que els tres viuen a la Llar Ronda, un recurs gestionat per la Fundació Mambré de la que Arrels Fundació forma part. Viure a la Llar els ha donat una major estabilitat i confiança en sí mateixos. Hem parlat amb ells per acostar-nos a les seves experiències a la Llar.

Com us trobeu a la Llar Ronda?
Salvador: Jo fa dos anys que estic aquí, quan vaig entrar gairebé acabaven d’obrir la Llar. En aquest temps he estat bé, sobretot perquè estic amb més gent i no estic sol.
Driss: A mi m’agrada. També fa dos anys que estic aquí. De vegades canvia bastant perquè arriba gent que es queda poc temps i després marxa, però tots intentem estar d’acord, cadascú amb la seva manera de vida; ens ajuntem, parlem, veiem una pel·lícula…
Luis: Jo fa poc més d’un any que estic a la Llar. Crec que aquí tenim allò que és bàsic per viure i cadascú fa el que vol però sempre respectant els altres, perquè compartim amb més persones.

Com us organitzeu per a les tasques a la Llar?
Salvador: Hi ha una noia que ve tres vegades a la setmana i s’encarrega de la neteja però entre tots hem de mantenir bé el pis.
Driss: Jo vaig ser cuiner i a la Llar m’agrada cuinar de vegades. Aquí no hi ha ni pare ni mare, cadascú s’ha de fer les seves coses.

Leer más →