Empreses que donen sostre

Diomar té 55 anys, algunes cicatrius encara visibles de quan es va llançar al metro i ganes de seguir endavant. Ja no li és igual. “Per primera vegada estic en una pensió”, explica.

Amb 15 anys va entrar a treballar en el servei domèstic d’una família amb diners. Amb una jornada de fins a 12 hores “tenia per al menjar, l’habitació, per rentar la roba…”. Va passar per diverses cases, sempre sense contracte. Ara cobra una pensió no contributiva d’uns 400 euros.

“Per un sostre, per no estar amb la motxilla d’aquí cap allà, fas qualsevol cosa, comets errors”, afirma. I recorda com, en el seu pas per diverses habitacions llogades, els amos de les cases mantenien relacions sexuals amb ella en canvi de no pujar-li el lloguer.

Diomar ha viscut en habitacions rellogades, a cases d’amics, caixers automàtics i parcs. Fa vuit anys va voler acabar amb tot i es va llançar al metro. Va estar quatre mesos hospitalitzada.

“Ara, amb els diners que em donen, estic intentant estalviar per poder llogar un pis i compartir-lo.” De moment viu a la pensió i està contenta. “M’agrada posar-me la meva música baixeta i, quan entro, ja no surto”, diu.

Dones que han viscut al carrer o que hi viuen. Dones que donen suport a dones . Dones soles. Dones en companyia. Dones fortes. Dones fràgils.

El 12,3% de les persones sense llar a Barcelona són dones. El percentatge pot semblar petit, però darrere amaga una realitat particular i invisible de l’exclusió social. Les dones sense llar estan en una situació de major desprotecció i vulnerabilitat i presenten una incidència de malaltia mental més elevada que els homes.
Les dones sense llar a Barcelona, en xifres

1. El 12,3% de les persones sense llar a Barcelona són dones. A l’Estat espanyol, l’Institut Nacional d’Estadística parlava del 17,3% al 2005.

2. Tot i haver menys dones en situació de sense llar, les que arriben a la xarxa d’atenció de sense sostre tenen una salut física i mental pitjor que els homes.

3. Més de la meitat tenen entre 31 i 50 anys. El 21% entre 51 i 60, i el 10% entre 18 i 30 anys, segons les dades del recent informe ‘Les persones en situació de sense llar a Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària’.

4. Percentualment, hi ha més dones que homes allotjades a la xarxa de centres o residències per a gent sense llar.

5. La mitjana de temps al carrer, en general, és de 2 anys. El 69,3% de les dones porten més d’un any al carrer; el 30,4% porta menys de 6 mesos.

6. Pèrdua de recursos, maltractaments, malalties mentals, addiccions… són les causes de l’arribada de les dones al carrer.

7. Moltes de les persones sense llar pateixen una malaltia mental. L’any passat, l’únic equip de psiquiatres de carrer a Barcelona va atendre 205 persones, el 23% dones. En general, les dones presenten els casos més greus.

8. La majoria dels recursos existents a Barcelona per a persones sense llar s’adrecen tant a homes com dones. Segons la cap de servei del programa de persones vulnerables de l’Ajuntament de Barcelona, Carme Fortea, tot i haver alguns recursos específics, la tendència és oferir equipaments generals amb activitats concretes que incorporen la perspectiva de gènere.

L’empresa Vidular S.L, dedicada a la gestió patrimonial, també Posa Sostre a Barcelona i compra un pis al carrer Riereta, al costat de la seu de l’entitat.

Vidular amb l’adquisició d’aquest pis, que posteriorment ha arrendat a Arrels Fundació,  col·labora amb el programa d’ Habitatges amb Suport d’Arrels.

Arrels, amb aquest programa, te l’objectiu d’oferir a les persones sense llar una via cap a la seva autonomia a través de la convivència i recuperació d’hàbits.

Arrels Fundació disposa en l’actualitat de 17 habitatges amb suport, i compta amb 47 places. L’objectiu dels habitatges és oferir a persones en situació d’exclusió social un habitatge compartit, amb suport socioeducatiu, en el marc d’un entorn normalitzat.

Arrels compta amb tres tipus de pisos, en funció de les necessitats dels residents, dels objectius de treball i del suport que se’ls hi dóna: pisos assistits, pisos tutelats i pisos supervisats.

L’objectiu del programa és oferir un habitatge digne cobrint totes les necessites derivades. Els residents comparteixen el pis amb companys (la majoria són de 2-3 places, tot i que n’hi ha algun que en té fins a 6), fomentant també la convivència i relació amb altres persones.

Des d’Arrels estem molt contents d’aquesta operació que permet als residents d’aquest pis continuar vivint a casa seva.

Una de cada deu persones que viuen al carrer tenen estudis universitaris.

L’ antropòleg de la Fundació Sant Joan de Déu Joan Uribe va posar ahir sobre la taula múltiples qüestions sobre la situació en què sobreviuen els sense sostre a Barcelona i alguna resposta, durant la presentació de l’estudi Els sense sostre de Barcelona: perfils, estat de salut i atenció sanitària, dirigit per ell mateix i per Sara Alonso i editat per la Fundació Jaume Bofill. En l’apartat de respostes, la principal és que, malgrat que el 49,1% d’aquestes persones pateixen alguna malaltia mental, en la majoria d’ocasions aquestes han estat desenvolupades pel fet de viure al carrer i no al revés, al contrari del que s’acostuma a creure.
Elaborat a través d’una enquesta en profunditat a més de 600 persones del col·lectiu, l’estudi posa de manifest que els indigents estan pitjor de salut del que creuen i manifesten i reben una atenció sanitària inferior a la que necessiten. Les malalties o trastorns més freqüents són les relacionades amb els músculs i els ossos (en un 67,6%), les cardiovasculars (en un 57,2%), els trastorns mentals (49,1%) i l’alcoholisme i altres toxicomanies (45%).
En general, la major part d’aquestes persones no fa més de tres anys que es troben en aquesta circums-tància, i un 27,6%, és a dir, un de cada quatre, el juny del 2008 –moment en el que es van fer les entrevistes– feia menys de sis mesos que s’hi trobava. Pràcticament la meitat (un 46,9%) hi està des de fa entre sis mesos i menys de tres anys. Els autors van posar èmfasi en el fet que les entrevistes es van fer «abans de la crisi», durant l’any 2008, de manera que els resultats ara com ara podrien variar a pitjor.
Leer más →

Passar una estona lúdica, fer una mica d’esport, crear vincles i amistats i, sobretot, fomentar un ambient a casa el més normalitzat possible. Aquest és l’objectiu de la col·laboració que les empreses Wrigley i AlterCompany han realitzat amb la Llar Pere Barnés.

Apostant per la responsabilitat social corporativa (RSC), Wrigley va contactar amb Alter Company, consultoria social que fa de pont entre empreses i entitats socials per promoure l’RSC. La idea era molt senzilla: donar una Wii-Sports a la Llar Pere Barnés d’Arrels Fundació, proposar a alguns treballadors que de manera voluntària l’instal·lessin a la Llar i passar una bona estona amb les persones residents.
L’empresa Wrigley va donar l’aparell de Wii-Sports i, el passat 10 de febrer, quatre voluntaris d’AlterCompany van visitar la Llar Pere Barnés per portar el joc. Amb ell, es preveu realitzar un taller de Wii-Sports cada dimecres a la tarda.
“A la Llar fem sobretot tallers educatius però els moments lúdics també són importants. Pensem que amb la Wii la gent s’animarà, es crearan vincles i amistats i es contribuirà a què la Llar sigui una casa més normalitzada, ja que avui dia molta gent en té una a casa seva”, afirma Bob Walker, educador a la Llar Pere Barnés.
La tarda que van compartir els treballadors d’AlterCompany a la Llar Pere Barnés va ser bastant animada: “Espera, espera, que no sé com funciona. És aquí on he de prémer?”, deia la Fina, resident a la Llar. “Així està bé. Baixa la mà i deixa anar”, respon la Minerva, d’AlterCompany. La Fina apunta, estira el braç i, a la pantalla, la bola va cap a les bitlles i en cauen cinc. Totes les persones reunides a la sala aplaudeixen i altres dos residents de la Llar agafen el comandament i prenen el relleu al joc.

Segons Julia Aramendi, d’Altercompany, cada cop són més les empreses que descobreixen la importància de la responsabilitat social corporativa i que, ja sigui tenint cura del medi ambient, promovent accions de màrqueting social o promovent el voluntariat corporatiu, porten a terme iniciatives amb beneficis socials. Des d’Arrels, valorem molt positivament el fet de comptar amb el suport d’empreses que contribueixen a un major benestar de les persones ateses per l’entitat.

A Atrapalo practiquen el “teaming”, idea i filosofia no només dels treballadors si no també dels directors i accionistes de l’empresa. “El teaming” és el nom que han donat a les accions solidàries col·lectives que fan en forma de donacions.

Els treballadors que integren aquest grup fan microdonacions de forma periòdica. Un cop tenen una quantitat suficient, decideixen  el  projecte, associació o fundació beneficiaria de la seva donació. L’empresa també col·labora i entrega la mateixa quantitat que han recollit els treballadors.

L’elecció de l’entitat escollida es fa de forma democràtica. Entre tots els empleats voten el projecte que consideren més adequat segons el moment, circumstàncies o valoració personal de cadascun . En aquesta ocasió la fundació escollida ha estat Arrels Fundació, per que segons ens comenta el Pablo Ciutad, treballador i integrant del teaming d’Atrapalo, és un projecte seriós, proper i de Barcelona que necessita més recolzament en aquests temps de crisi.

A Atrapalo els hi agrada “el teaming”, creuen que ser solidari és més fàcil si ho fan en grup, la motivació és més gran i poden assolir reptes més importants. Fa poc l’equip de teaming va organitzar entre els treballadors d’Atrapalo una col·lecta especial per a les víctimes d’Haití, on també va participar l’empresa. Per als voluntaris del “teaming”és molt important que les empreses es comprometin socialment i reinverteixin part dels seus guanys a la societat ,intentant  fer cada dia un món una mica millor.

Moltes gràcies a Atrapalo, al seu teaming i a tots els treballadors per formar part de les empreses que  donen sostre a Arrels Fundació.

El passat diumenge 7 de febrer el grup Km3 va organitzar un concert benèfic per a la gent en situació de sense llar a l’església parroquial d’Ordino al Principat d’Andorra. El quintet de vent convidat va ser InNova Ensemble, grup de joves professionals residents a Barcelona, que es van oferir per la causa de forma altruista.

L’ objectiu d’aquest concert, a part de donar a conèixer Km3, va ser el d’apostar per la reflexió i informar als ciutadans de la realitat social de les persones en situació de sense llar. A l’acte també es va recollir roba per a les persones usuàries del Centre Obert d’Arrels.

Des d’Arrels Fundació volem agrair la iniciativa solidària de KM3 i la col·laboració de tots els assistents al concert.

Des de fa més de 50 anys el lema de l’empresa Levi Strauss és “ Beneficis amb principis i amb ètica”, és per això que busca periòdicament reinvertir una part dels seus guanys a la societat i així obtenir un benefici per a tots.

A més de les aportacions econòmiques per part de l’empresa, Levi  Strauss promou les accions de voluntariat entre els seus empleats i fomenta qualsevol col·laboració dels seus treballadors amb entitats socials. Per exemple, els empleats de l’empresa tenen la disponibilitat d’hores laborables per a dedicar a tasques de voluntariat, l’empresa ofereix assessorament en temes de col·laboració,ajuda a nivell tècnic, logístic….

En aquesta ocasió el destinatari de la iniciativa solidària de l’empresa i treballadors  de Levi’s  ha estat Arrels Fundació.

Com aquesta aportació econòmica surt una mica de l’estàndard perquè una part és de l’empresa i un altre dels empleats, hem volgut parlar amb la Sònia Espí i la Begoña Baños, integrants de l’equip de voluntariat de Levi’s, per preguntar com han portat a terme aquesta iniciativa i en què consisteix aquest voluntariat a la seva empresa:

Quina part de la vostra col·laboració amb Arrels és iniciativa dels empleats de Levi’s i quina part de l’empresa?

Sònia:Aquesta aportació que hem fet ha estat la meitat per part de l’empresa i la meitat per part de tots els nostres companys. Els fons recaptats per l’equip de voluntariat són el fruit de diferents accions fetes entre els treballadors de l’empresa com la venda de la loteria de Nadal, compra i venda d’esmorzars entre companys, gestions que fem per a l’empresa i ens les paga…

En què consisteix el voluntariat que feu a l’empresa?

Begoña: A l’empresa tenim un equip de voluntariat, format per unes 12 persones, que postulem el voluntariat entre tots els nostres companys. Durant tot l’any fem diferents accions per recaptar fons que posteriorment donem a diferents entitats, a més de fomentar el voluntariat entre tots els empleats de l’empresa fent recollida d’aliments, de joguines, col·laboracions puntuals…

Leer más →

Arrels Fundació ha participat a la primera edició del Calendari Social de l’empresa d’arts gràfiques Esparbé. Aquest calendari neix com una iniciativa solidària amb l’objectiu de difondre el treball que fan milions de voluntaris i les seves respectives organitzacions a tot el món.

A través d’una representació d’associacions amb seu o delegacions a Catalunya, entre les que trobem a Arrels Fundació, el calendari mostra un ampli ventall d’accions i activitats que totes aquestes entitats duen a terme en benefici d’infants, persones en perill d’exclusió social, països en via de desenvolupament, medi ambient, animals, etc…

Al projecte hi participen els voluntaris de 13 entitats. Ells són els protagonistes de les imatges que representen de forma simbòlica les seves accions de voluntariat a cada una de les seves organitzacions.

A Arrels Fundació, com a entitat de voluntariat que som, el fer una acció difusora de la feina de tots el voluntaris que treballen en diferents àmbits ens va semblar una molt bona idea. La fotografia és de la Rosa Varela, voluntària que treballa al Centre Obert d’Arrels Fundació.

Les entitats que, a més d’Arrels Fundació, han col·laborat en l’edició del Calendari Social 2010 d’Esparbé són: Banc dels Aliments, Associació d’Amputats Sant Jordi, Fundació Ared, Associació Alba, Casal dels Infants, Refugi Aixopluc, Fundació K-Mon, Medicus Mundi, CEPA, Amics de la Gent Gran, SOS Tucuman i Amnistia Internacional.

Esparbé ens ha explicat que el calendari ha tingut molt bona acollida entre els participants que han valorat l’oportunitat de treballar conjuntament en un projecte engrescador.